Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és [...]
conjuntament amb una altra o que hi està molt lligada, segons el context, se solen fer servir les expressions anar de bracet o anar plegats, ser indissociable, ser indestriable, etc. Per exemple:
Gastronomia i cultura van de bracet.
En aquest cas, són indestriables l'autor i el personatge principal de la seva [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
sop[á], però soparà, soparíeu, sopar-hi, pronunciats amb erra simple)
Aquest fenomen, però, té força excepcions. Entre els mots aguts patrimonials, solen ser excepció la major part de monosíl·labs, però també hi ha excepcions entre els mots polisil·làbics, els manlleus i els mots de nova creació més [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
la, no s'apostrofa davant de noms femenins que comencen amb i, u, hi, hu àtones: na Irene, la Isabel.
En els parlars del Principat de Catalunya, generalment s'usa l'article definit amb els noms femenins (tant si comencen per vocal com per consonant) i amb els masculins començats per vocal (la Maria [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal [...]
Les varietats geogràfiques de la llengua catalana es divideixen en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Oriental
Pertanyen al bloc oriental els dialectes alguerès, septentrional, central i baleàric.
Alguns d'aquests dialectes tenen subdialectes:
Dins del central hi trobem el gironí [...]
pronom feble:
1. En les dislocacions: és a dir, quan es desplaça cap a la dreta o l'esquerra un element que aporta informació coneguda, es reprèn aquest element amb un pronom feble quan la pronominalització és possible. Per exemple:
Els papers ja els he dut al despatx.
Hi aniré, a Montserrat.
Cal [...]